Thomas Arnold, Pere Vergés i els jocs organitzats. Els escacs, un projecte educatiu a l'Escola del Mar / Jordi Brasó i Rius
Brasó i Rius, Jordi


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 49 (2015) , p. 135-163 (Dossier. ntre l'Escola del Bosc (1914) i l'Escola del Mar (1922): Dues iniciatives pedagògiques enmig d'una Dictadura) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

A Catalunya, amb l'Escola Nova, l'ús pedagògic del joc pren molta rellevància. Els mestres catalans el tindran molt en compte en els seus projectes educatius. L'estudi té per objecte l'ús del joc per un d'aquests pedagogs: Pere Vergés, el qual l'utilitzarà a l'Escola del Mar de la Barceloneta i a les colònies de Vilamar de Calafell com a recurs per a la formació del jovent. L'anàlisi hermenèutica permet comprovar que en el model de Vergés es constaten uns ideals provinents de les public schools angleses. El pedagog català tracta els jocs motrius, però també, com a característica específica del seu ideal, utilitza els escacs com un element més de la vida social a l'escola, útil per a la formació dels futurs ciutadans. El joc es practicarà també a altres centres educatius de Catalunya, i el seu tractament serà un reflex de les polítiques innovadores i de qualitat que hi hagué a Catalunya en aquests inicis del segle XX.

El Joc del "rescat" a Catalunya. Un projecte educatiu a l'Escola del Mar de Pere Vergés / Jordi Brasó i Rius, Javier Torrebadella Flix
Brasó i Rius, Jordi


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 47 (2014) , p. 191-212 (Estudis i recerques) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

A Catalunya durant el primer terç del segle XX, el moviment de l'Escola Nova va prendre l'opció d'utilitzar el joc com a eina pedagògica. Entre l'ampli ventall de jocs populars de la mainada, el complex joc del rescat, riscat o marro, tenia d'antuvi una llarga herència tradicional. La necessitat de protegir-lo davant la possible desaparició dels jocs autòctons, a causa de la popularitat entre el jovent dels esports d'origen anglosaxó, era evident. Des de l'àmbit escolar, el joc del rescat, considerat com a genuïnament català, va esdevenir un poderós recurs per a coadjuvar en l'educació i fer front a les importacions lúdiques estrangeres. Aquesta pràctica a l'Escola del Mar de Pere Vergés, a més, va arribar a un alt grau d'institucionalització pedagògica, i esportiva, a partir d'un projecte compartit i facilitador de la cessió de l'autonomia en l'alumnat.

Diari de Vilamar : facsímil de l'edició de 1922 / Pròleg de Jordi Brasó i Rius



Any 1r, núm. 1 (29 agost 1922)-
Ed. facsim.
Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
1 volum ; 26 cm. Setmanal.
Edició facsímil de la revista publicada originàriament a Calafell : [editor no identificat], 1922.
ISBN 9788447541126

Anàlisi i classificació dels jocs de la infància de Joan Amades en funció de la seva lògica interna i del gènere dels practicants (1674-1947) / Jordi Brasó i Rius, Xavier Torrebadella i Flix
Brasó i Rius, Jordi


En: REIRE: revista d'innovació i recerca en educació. Barcelona. Vol. 8, núm. 2 (2015) , p. 18-42
Referències bibliogràfiques.

En aquest treball es proposa una anàlisi històrica dels jocs motors a Espanya entre el 1674 i el 1947. L'objecte d'estudi és l'auca Jochs d'Infanteça de 1674, que Joan Amades va recollir el 1947 a l'Auca dels Jocs de la Mainada. L'estudi se centra en el simbolisme d'aquestes pràctiques, en la seva caracterització social, en les relacions de gènere i a presentar la seva lògica interna motriu. Aquesta aportació tracta de les característiques motrius i socials d'aquests jocs en el període analitzat i, a més, revisa les funcions i els rols dels participants en cadascuna d'aquestes pràctiques. La metodologia ha partit d'una revisió bibliogràfica de les fonts originals de l'època (1674-1947), que, amb el suport d'altres estudis actuals, ha servit per contextualitzar el marc teòric. En l'apartat dels resultats s'ha elaborat una taxonomia dels jocs de l'auca i, a partir d'aquesta, s'han estudiat dos aspectes concrets: la lògica interna i el gènere predominant d'aquestes pràctiques lúdiques. Tot aquest procés ha permès detallar els valors simbòlics dels jocs i les seves característiques motrius. Finalment, l'estudi palesa les diferències de gènere en l'evolució de les pràctiques lúdiques, que, tot i la seva disminució en la idealització del model coeducatiu actual, encara es fan evidents.